Hola a tothom

Hola a tots.

Jo tinc uns anyets més però sé què és la incomprensió...

Moltes gràcies per aquest espai i alternativa de participació pels qui no podem venir a les activitats presencials.

Perdoneu si no escric massa, ho llegeixo tot, però. I em va molt bé. Tinc coses imprimides. M'agrada recopilar bons materials.

Benvingut Nestor!

Aquest és un espai totalment obert a que la gent parli i s'expressi, faltaria més!

Respecte al que dius de la gent, a mi cada cop em dona més igual el que els demés pensin. Jo personalment desconfio més de la gent calladeta que tot li va bé que de la que expressa i parla dels seus problemes. T'ho dic perque som de la mateixa quinta i et puc entendre.

Una abraçada i a cuidar-se!

Benvingut Nestor!

Aquí estem per intercanviar penes ,alegries, aventures, el que faci falta, company!!

jo també em vaig fer sòcia d'ABC després d'un ingrés, també la meva vida té un abans i un després del diagnòstic, aqui tots compartim afers semblants

Pots venir al Centre Cívic la Sedeta, els dimecres a partir de les 6, a la cafeteria, allà ens trobem uns quants per fer "Tertúlies"..
T'hi esperem

d'altra banda també pots entrar al facebook, al grup "Associacio de Bipolars de Catalunya", i a Tertúlies Sedeta.

Fins aviat

Moltes gràcies per la resposta i la bona benvinguda Neuters!!!    És tan complicat explicar el que em passa quan parlo de la malalatia amb el meu entorn que sembla màgia que aquí, amb poques línies, tot quedi tan clar.

Gràcies

Hola Néstor, benvingut

I moltes gràcies pel teu temps i pel teu "enrollar-te", no demanis mai perdó per aquest motiu. Aquest espai és precisament per a això.

Sí, et comprenc. I em consta que molta gent també en compendria.

Si vens demà al Carrer Cuba a fer-te soci en horari d'atenció ens veurem personalment i et podré explicar personalitzadament algunes cosetes que espero que et faran veure que aviat seràs un "solitari".

Salut, molta salut!!!

Hola a tots i totes. Em dic Nèstor, tinc 32 anys i porto desde els 19 amb el diagnòstic d'un TB. Ho he portat bé (més o menys) mentre m'he medicat però l'any passat vaig cometre l'error de deixar la medicació amb un conseqüent episodi maníac al nadal passat. Em van haver d'ingressar per primera vegada a la planta psiquiàtrica de l'hospital 21 dies i per a mí a estat un abans i un després a la meva vida. No ha estat fins aquest ingrés que he tingut la certesa del que em passava perqué sempre havia negat que jo patís aquest transtorn. Després de "la tormenta" va venir "la calma" de la depresió. Vaig passar de sentirme el rei del món vivint amb la meva parella a quedarme solter i haver de tornar    a viure amb els pares. Ara començo a recuperar una mica l'horari de son correcte i a fer petites "perfilades" de tornar a quedar amb gent pero em passo els dies avorrit i força trist.
Deu ni do quina parrafada estic escribint però la veritat es que em fa sentir millor. He estat tafanejant una mica pel forum i he de dir que es molt lloable la feina que feu. Em faré soci de l'ABC dimarts per no oblidar mai més el que em passa. No sé si teniu el fòrum per deixar anar les penes perque amb aquesta malaltia que tenim ja en tenim prou amb les pròpies pero el saber que potser ho llegirá gent que em comprén de veritat m'omple una mica. El que la gent no ho comprengui m'ha transformat en un solitari per la por al que dirán. La gent no acostuma a refiarse'n d'algú que cambia de manera de ser tan radicalment. Aquest transtorn no em va deixar acabar la carrera i s'ha emportat per davant totes les feines que he tingut fins al punt que ara cobro una pensió. Bé no m'enrollo més, només volia presentarme i donarvos molta força a tots.