tenir parella

vigileu no enamorar-vos sense veure la persona...pot ser tot fictici

En aquest vall de emocions que son les relacions socials i tenint en conte  com ens afecten, les interaccions a través d´Internet poden ser complicades. Potser tenim tendència a ilusionarnos molt ràpid i després quan coneixem a la persona que forma part de la nova película ens causa un daltabaix important doncs no compleix les espectatives que ens haviem fet. Això també pot passar si coneixem gent cara a cara però potser el procés és més suau. Personalment i per experiència pròpia després d´anys de conèixer i contactar amb gent a Internet només puc dir que la manera més optima (tenint en conte sempre com ens afecten les emocions) de conèixer una futurible parella és amb una interacció social normalitzada, compartin aficions, converses, moments, poc a poc es pot anar creant aquest vincle. Però viure d´ilusions a través d´Internet pot ser perillòs per la estabilitat emocional.

Hola,
Tu ves amb compte, no se sap mai, perquè em vaig trobar una poma podrida i la veritat, és molt desagradable. Hi ha persones que se senten soles o tenen l'autoestima tan baixeta que no se n'adonen que fan mal. Com algú s'obsessioni amb tu, malament, ja has begut oli.
Però també vaig trobar algú meravellós, ho sigui que la balança va quedar equilibrada  
Sort!
Salut i peles!!!

no ser si podría aguantar massa temps.
al principi tot és molt bonic, però acostuma a envolicar-se (segons la meva experiencia).

conxinxina escrigué:estic coneixent un noi per internet però encara no he dit res...

tampoc no ens em vist. només fa dues setmanes que parlem.
no em vull fer ilusions.

Ostres, qué bé. Però tal com diuen els companys, has de posar a la balança les ventatges i les no ventatges. Al ser-hi conegut per internet has d' anar amb molt de cura. Amb aixó no vull dir que aquest noi sigui dolent, no. Però hi ha nois i nois.

M'enténs, oi ??

totalmente de acuerdo;)-
hoy mismo me han contado de un caso: la mujer 4 meses ingresada, diagnostico, TB...parece que acaba de arrancar... a la pareja, el, le parece que ella pone como excusa el TB para no hacer nada, no cuidarse, no salir, no trabajar, y habla de unas pastillas naturales que suelen ir de maravilla...
creo que él no lo acepta, por lo que sé, se medica bastante y 4 meses internada? por algo sería, no?
cuando habla del tema lo hace enfadado. comenta que al principio le consentia que no hiciera nada y se pasara la vida durmiendo, ahora ya no.

en fin, habrá de todo,, supongo.
pienso tambien que depende de como lo lleve cada uno, pues si uno mismo no lo acepta o tiene algun complejo, debe repercutir en las relaciones.

saludos

A ver....hoy casi todo el mundo esta en una web de contactos y que casualidad que todo el mundo es lcenciado, empresario,.....pero a a ver, qué pasa que no hay ningun solo parado de estos casi 6.000.000 de parados que estamos en este país?.... (sin comentarios).
Todos somos divinos...nos gusta viajar, leer, ir de compras, deporte, somos ambles, simpáticos, educados y con un nivel cultural alto, aunque algunos/as le pegan cada patada al diccionario que ni te cuento......(sin comentarios)
Y las fotos......creo que todo el mundo , hasta el/a menos agraciado tiene una foto en la que esta de muerte!!!!, siempre sacas una de entre 1.000!!!...(sin comentarios)
La web es la web...es eter...es decir aire...nada, hasta que no se queda y se conoce no sabes si has acertado o te has pegado el bofetón, así que ilusiones....las minimas.
En cuanto a decir si padeces el trastorno o no, depende de cada persona, tanto del paciente como a quién se lo dices, pero no es lo mismo explicarlo cuando llevas un tiempo largo de eutimia que cuando todavía no estas controlado.
Eso sí, en mi opinión y como yo actuo, es decirlo con normalidad , ni magnificar ni esconder las cosas y siempre dando a elegir si se quiere seguir o no con la persosna.
Hay gente que no puede con ello y aunque te quiera no lo puede sobrellevar, pues lo mejor es dejarlos ir, sin rencor, sin tristeza...no te estan deraudando, simplemente no pueden con esto igual que nosotros no podemos con otras muchas cosas
Un besito

hola
si, vigila, t'ho dic per experiencia, ja que vaig conèixer fa anys una persona que despres va ser totalment diferent...no et deixis enganyar pel que diu mitjançant el teclat..a alguns els ésmolt fàcil fer-ho perquè en la vida real els costa parlar, relacionar-se..
no tothom és igual, primer l'has de conèixer en persona per saber valorar com és, si t'interessa i no deixar-te guiar per lesemocions, pels buits que fa la soledat, també mesura què et diuen per internet, si t'agrada el que diuen, què fan, com viuen...abans de conèixer-los.
vaig conèixer noies molt desencantades per l'actitud de l'altre persona quant es veien..durant el temps que vaig estar "enganxada" als xats de la xarxa, fa uns 16 anys.
hi entrava poca gent en comparació d'ara,eren, en principi, informatics, mestres...
algum cop que em conecto al.lucino de com ha canviat el personal, i la quantitat de gent que arriba a conectar-se.

en fi,moltd'ull, i si no interessa, a una altra cosa papallona!!

salut

Busca alguna guia para informarte de los riesgos y de las ventajas. INFORMACIÓN!

estic coneixent un noi per internet però encara no he dit res...

tampoc no ens em vist. només fa dues setmanes que parlem.
no em vull fer ilusions.

Fer el que toca i pensar-ho bé lo que pugui o no pugui pasar, tenint en compte la situació familiar, fills, etc etc ... si arriba el cas clar.

Gràcies

Reconec que el que dic és... fàcil de dir

Tiro una mica de tòpic

No mereix estar al teu costat qui no t'accepta tal i com ets. Això és 100% racional.

Ara bé, el tema afectiu (afectiu en el sentit romàntic) va per uns altres camins que no dominem... Quan hi ha dependència amb una persona no volem que ens deixi per res del mon...

Cal ser molt fort per fer el que toca.

Estic amb tu Neus.

És un tema personal, i no hi ha na forma correcta i incorrecta.
Ara bé, tard o d'hora cal dir-ho doncs la parella és una persona amb la que hi has de tenir confiança. Si no li tens per dir-li una cosa tant important és perquè tens por a que no ho encaixi i et deixi.

Bé, una persona que no accepta una malaltia teva (recordem que no en tens la culpa, no t'ho has buscat estar malalt...) no mereix estar al teu costat

hola,
doncs es complicat eh....jo no tinc experiència eprque fa 4 anys que em van diagnosticar, que ja estava separada, pero jo no ho diria en primer moment, ja que depen de qui es pot espantar.
Potser seria millor dir-ho un cop coneixes la persona i vegis que la cosa va a més, però reconec que seria bo dir-ho al principi i que no passes res i tot anes endavant.... es dificil..

Hola,

Estic d'acord en no dir mentides, però entenc que si tens un passat tant delicat... Que no vulguis fer por...

Jo opto primer perque les persones coneguin primer a la persona, la companya, la professional.... Però també és veritat que a la meva parella li vaig dir al primer moment. És diferent. A la feina ho faig a l'inrevés.

De totes maneres ets una noia molt jove i estás començant. Tan dificil no crec que et sigui.

Sempre has d'anar amb la veritat pel davant. Si una persona t'estima i demés, ha de saber tot sobre tu. No crec que en aquestes ocasions tinguem que mentir sobre aixó.

Al menys és la meva opinió.

A mi em van diagnosticar el TB quan ja tenia parella.

Hola,

Mai he tingut una parella i crec que m'agradaria.

Com que porto un temps estable...

però no sé com fer-ho.

Crec que no sabré què explicar-li a un nou quan el conegui. Perquè clar, totes les noies de la meva edat estudien o treballen... Jo tinc un passat difícil de païr i el meu dia a dia ja veus... Em sento inmadura, no sé...

Però m'agradaria.

Vosaltres ocm ho feu? Li vau dir a la vostra parella la malaltia etc?