Depresió inacabable

M'agrada pensar que el fòrum també pot ser una medicina més.

Jo en el meu cas va a temporades. Hi ha vegades que ni forum, ni escriure ni llegir ni res i altres epoques que és com una medicina més, no sé com explicar-ho millor.

[


Hola,
Infinitit, està bé que hagis parlat amb el psiquiatra, val més ser prudent..
A veure què et diu divendres.
Em crida l'atenció el fet que tingueu ànims per escriure aquí i a més, amb coherència.. ...està molt bé, us admiro, jo mai he estat capaç ni d'escriure.
Hem de tenir paciència, les medicacions no sempre van tant ràpides com voldríem.
Octavi, el fet d'estar adormit, ja saps, ho porta l'episodi que estàs passant.
Em va alegrar veure't ahir, és un pas important cap a la recuperació.
Ja saps, com diu Neus, et valorem i ens agrada que hi siguis.
Infinitt, a tu també, eh,a vore si ens veiem aviat

petons i salut


Jo també em sento una mica patosa tot i estant eutímica, em costa ordenar el pensament i el discurs, per això m'obligo a parlar i trobar uns moments del dia per llegir , i meditar sobre el què he de fer, no sé com funciona l'altra gent però jo ultimament endarrereixo decissions importants.

quote="Infinit"]He parlat amb el meu psiquiatra i hem avançat la visita pel divendres. De totes maneres només és per precaució.[/quote]

He parlat amb el meu psiquiatra i hem avançat la visita pel divendres. De totes maneres només és per precaució.

Hola Octavi
Vam coincidir crec que un parell de cops a la Sedeta. I t'estaves llegint el llibre. Jo de moment l'he aparcat perquè em costa molt seguirla.
A mi tampoc em va anar bé la fluoxetina aquesta darrera vegada. En vaig prendre igual fa 10 anys i va ser la panacea, però no sé si és perquè el cos te memòria, aquesta recent vegada no m'ha anat tampoc bé.

Jo a vegades em sento estúpida perquè no em sé expresar.
Avui no sé que em pasa, una flor no fa estiu, però he trucat al meu psiquiatra suposa que ja em trucarà demà.
Perquè estic com accelerada i d'aquesta manera també és dificil per ex llegir o fer les coses sense equivocarse. Miro la tele i no m'en entero....... tinc idees de fer coses però sé que no les faré. El dormir no s'ha vist alterat. Bé espero poder parlar demà amb el psiquiatra.

recorda que a ABC tens uns companys que et valoren molt

Infinit. Em sento identificat amb el què dius de la depressió. Jo vaig deixar a mitges el llibre de la Jamison pel mateix motiu.
Durant el darrer any he canviat 5 cops de medicació per tal de tractar la depressió bipolar. Ara prenc Fluoxetina (prozac) que tothom diu és meravellosa i no em fa gaire servei. També prenc Liti des de fa algunes setmanes i, com diu la meva parella, em comporto com un zombi. No en tinc ganes de fer res i he deixat de fer esport. Quan em vaig engreixar deu quilos, el psiquiatre em va treure la Olanzapina. Encara hi són.
De fet, tot ho veig negre i no trobo gaire sentit al dia a dia. Els díes, les setmanes, el temps fuig a alta velocitat i res ni ningú semblen omplir el got.
Hi parlo tan poc, què quan ho faig no trobo les paraules, ni les pronuncio bé, ni tenen sentit quan me les sento. Aquest és el motiu pel qual escric una mica. No hi ha ningú mirant-me, ningú no s'espera a què faci un somriure què no trobo, ningú no em mirarà als ulls per veure una ombra de desesperació i bogeria.

Hola Rosa
Si que hem parlat i ens vam veure varies vegades a la Sedeta abans de les vacances d'estiu, que vam parlar de la pel·lícula Mr Jones.

Això de la medicació, ja sé que requereix paciència, prenc medicació des dels 13 anys per depressió i ansietat. Però mai no havia tingut la sensació que tinc ara d'estar no sé com dir-ho: drogant-me, de no tenir cap tipus de control sobre el que entra al meu cos. Suposo que també el fet de no haver trobat la medicació que m'estabilitzi fa que vegi més els inconvenients que els beneficis.

Tinc dos calaixo força grans plens de pastilles, a vegades em foto embolics i em sobra d'un medicament i em falta d'un altre i corrents a la farmacia.
Vaig demanar a la meva millor amiga i el meu novio com em notaven i em van dir que com més lenta i dispersa, a vegades la meva manera d'expresarme es erratica (i és cert perk sovint no em surt la paraula que vull dir o la construccio d'una frase es incorrecta i sona fatal). El meu company em va dir que recent aixecada del llit estic com dopada....
Això per no dir que a vegades em quedo dormida a la taula sopant, literalment, i el meu company em porta al llit.

Demà li explicaré tot això, m'has ajudat a tenir-ho més clar. Li exposaré com em sento i que he pensat en l'hospitalització, no en que vull que m'hospitalitzin, a veure com em veu ell.
En quant al pes, bufff no sé una cosa que em porta pel camí de l'amargura. Precisament en la epoca que vaig tenir una depressió major als 13 anys faig tenir trastorns alimentaris i per mi el pes es un maleït enemig. Intentaré posar-hi remei.

També saps que em pasa? el psiquiatra també em diu que faci el que em faci sentir bé, estigui amb qui em faci sentir be o tingui ganes d'estar. I a vegades faig plans de coses i despres soc incapaç de fer res. Em quedaria al llit sino fos que el meu novio em fa aixecar. I que em fa menjar i llavors penso que he de cremar el que he menjat........ en fi.. com la cançó "rio por no llorar"

Ara he començat a llegir un llibre que tenia molts ganes de llegir "Una mente inquieta" Kay jamison
Normalment llegeixo un llibre darrera l'altre però cada cop més em costa més concentrarme i llegeixo sense enterarme i torno a començar.
Dons amb aqust llibre que tenia tantes ganes de llegir i penava que no em pasaria, dons també.... en fi faré el que podré, ja us explicaré.

Moltes gràcies Rosa per contestarme, a vegades em sento molt sola perk familia es preocupa molt i m'estimen molt però si em preocupan com em trobo i contesto dons es preocupen mes o no volen sentir-ho així que al final acabo dient-lis el que crec que volen sentir...

Hola Infinit crec que hem parlat fa temps.
A veure, abans de tot et diré que amb la medicació s'ha de tenir paciència, doncs triga a fer efecte i els efectes secundaris es noten.
Jo mateixa ara estic pensant en dir-li al psiquiatre de canviar de medicació per les molèsties que tinc; però clar,estic estable i això ho valoro molt i ells també i els costa canviar-ho.
No dubtis en dir-li al metge tot el que et passa, fins i tot anar-hi encara que no tinguis visita, jo al principi ho feia. Abans ets TU.
Pel que fa al pes, benvinguda al club, jo he posat molts kgs., pero mira no em preocupa tant com el fet de trobar-me malament, això es personal, clar, reconec que no és bo engreixar-se massa, però hem d'anar pas per pas.
No t'obsessionis ara si no estàs gaire bé; ja tindràs temps, ara cuida't, fes el que t'agradi, estigues amb qui et vingui de gust (a mi mho van recomanar i em va anar bé).
JO vaig estar 15 dies a l'ho, de st pau i em van anar molt bé.
Tenia episodi de mania, pero durant l'estada allà em va venir la baixada.
Et cuiden molt, xerren amb tu,el psiquiatre et visita cada dia, pero no fan teràpia, però un cop et donen l'alta pots demanar teràpia al teu psiquiatre.
Et fan tenir unes rutines, dutxa, esmorzar fins que venen les visites.
Quan estàs millor pots sortir una estona acompanyada i fins i tot passar el cap de setmana a casa.
Com deia una infermera que hi havia, "això és com una bombolla per a vosaltres, i us és positiu".
Si penses que t'ha d'anar bé, proposa-ho o pots anar d'urgències també.
Fa 15 dies vaig estar a urgències i m'ha anat bé. Em van ajustar la medicació i em van donar uns quants consells.
Mira de forçar-te una en canviar els pensaments negatius per alguns de positius; a mi em va de vegades tancar els ulls i visualitzar paisatges o moments agradables.
Ja saps que som aquí; jo entro cada dia a tafanejar el que s'escriu, m'agradarà tornar-te a llegir aviat.
Cuida't molt i a poc a poc....

rosa

Infinit escrigué:Hola de nou

El pasat maig em van diagnosticar trastorn bipolar estant en fase depresiva. El meu problema és que des d'aquell moment fins ara, hem anat probant fàrmacs i mès fàrmacs però no hem donat amb el que em vagi bé. Ara mateix porto un coctel de 6 farmacs crec.
Estic molt desesperada, molt cansada, a vegades crec que hno puc més. També tinc un problema amb el pes que m'angoixa molt. I no sé si els farmacs que prenc engreixen per si sols, perk jo no menjo més que abans, vull dir que controlo molt la gana. I també l'estrenyiment, jo abans era molt regulqar i ara m'he de prendre medicaments, anar variant perk el cos s'em acostuma. Això per no parlar que per suposat menjo kiwis, salvado i copos de avena, iogurts bifidus... en fi fibra per un tubo

Tinc pensaments negatius a diari, fantasejo molt amb la mort. Amb prendrem un munt de pastilles.
Algu de vosaltres ha estat hospitalitzat? em podrieu comentar com funciona l'hospitalització? es fa algun tipus de terapia?
No sé perquè penso amb l'hospitalització, potser per allunyarme de la meva realitat, potser perque es presenta com a mal menor davant dels pensaments negatius....

Aquest dimecres veure el meu psiquiatre, li comentaré tot això, però m'agradaria saber la vostra opinió.

moltes gràcies!

Hola de nou

El pasat maig em van diagnosticar trastorn bipolar estant en fase depresiva. El meu problema és que des d'aquell moment fins ara, hem anat probant fàrmacs i mès fàrmacs però no hem donat amb el que em vagi bé. Ara mateix porto un coctel de 6 farmacs crec.
Estic molt desesperada, molt cansada, a vegades crec que hno puc més. També tinc un problema amb el pes que m'angoixa molt. I no sé si els farmacs que prenc engreixen per si sols, perk jo no menjo més que abans, vull dir que controlo molt la gana. I també l'estrenyiment, jo abans era molt regulqar i ara m'he de prendre medicaments, anar variant perk el cos s'em acostuma. Això per no parlar que per suposat menjo kiwis, salvado i copos de avena, iogurts bifidus... en fi fibra per un tubo

Tinc pensaments negatius a diari, fantasejo molt amb la mort. Amb prendrem un munt de pastilles.
Algu de vosaltres ha estat hospitalitzat? em podrieu comentar com funciona l'hospitalització? es fa algun tipus de terapia?
No sé perquè penso amb l'hospitalització, potser per allunyarme de la meva realitat, potser perque es presenta com a mal menor davant dels pensaments negatius....

Aquest dimecres veure el meu psiquiatre, li comentaré tot això, però m'agradaria saber la vostra opinió.

moltes gràcies!