Hola ara ja farà una mica més d´un any em van diagnosticar. Porto des de llavors coneixent-me cada dia una mica més, intentant identificar els moments de pujada més que els de baixada. Les estratègies que t´ensenyen a psicoteràpia funcionen be a vegades però m´obliga a estar sempre en guardia i pot ser esgotador. A vegades costa inclús diferenciar quan ets tu realment com vols ser o es el cap que et traeix i et porta per camins que no voldríes. Al principi la medicació va ser fulminant, m´han arribat a dir que parlava com la Duquesa de Alba, mai vaig deixar la feina en el pic més greu de la fase que ho va iniciar tot, el meu jefe coneixedor del tema per familiars i perquè ja suposo que veia que no soc mala persona em va anar tapant i fent- me fer tasques extremadament bàsiques per que no perdes el fil ni la rutina del treball. Mirant enrere veig com m´ha ajudat, jo no era conscient en moltes ocasions del meu comportament. Em va ajudar jugantse-la ell i li estaré eternament agraït. Ara ja m´he anat recuperant però no acab ode trobar el meu lloc enlloc, la falta de concentració es una càrrega dificil de sobreportar doncs la meva feina es eminentment mental. Ara ja no prenc medicació i no estic sota supervisió mèdica doncs per motius econòmics vaig donar-me de baixa de la mutua quan jo mateix veia que estaba millor, sempre en vistes de tornar a recuperar un tractament ni que fos psicoterapèutic. Quan diuen allò de que la gent que abandona la medicació recau, es cert, tardes mes o tardes menys però es torna a recaure sobretot si no estas estabilitzat i si li sumem estres econòmic, estres a la feina per pressió de dalt, cap mena de relació social i una minima familiar es tenen tots els números per recaure si o si. Es curios però he estat uns 3 mesos sense medicació, crean rutines, arreglant cosetes per estar una mica millor i quan sembla que estas ben encarrilat de cop en una setmana tot comença a agafar empenta avall i sembla que no ho pots parar, un petit canvi de rutina adquirida et desestabilitza, tornes a anar a dormir massa tard i es desmunta tota la paradeta en un tres i no res. començes a pasar els dies deprimit cada cop una mica més i sembla que no té aturador, de cop ( com m´agrada dir a mi) una pinzellada d´emocions positives et passa per davant en forma de interacció social positiva, una tasca del treball ben realitzada, un coneixement nou que et costaba asimilar i sembla que començes a revifar. Res més lluny de la realitat quan t´encamines cap al pou aquestes pinzellades només son com una il·lusió i només suavitzen el camí de caiguda. Sempre que li he fotut un moc a un director general al temps m´he empreñat i fotut el camp de les feines, aquest cop ja porto dos mocs al mateix director general i de moment segueixo viu. Desconec si acabaré el mes a la mateixa feina però el que si se es que després de la tempesta sempre vindrà la calma.
Casumdena.
