Hola conxinxina
Em sap molt de greu tot els que ens expliques.
De tota manera no t'has de disculpar perquè aquest forum és l'espai idoni per resoldre dubtes i compartir experiències.
Crec sincerament que jo no sóc la persona adequada per donar-te consells però sí penso, fermament, que et convindria una teràpia psicològica especialitzada, si és que no l'estàs fent, ja.
No tinc prou informació sobre tu per saber si tens un estil de vida adequats i un bon control i gestió de l'estrés, a més d'una correcta adherència al tractament farmacològic. Totes tres coses són importants.
La salut és el pilar fonamental, després venen els estudis, les parelles, els amics... I com molt bé dius, tens una familia i una infraestructura ideal que et permet ocupar-te en el treball de millora de la teva salut.
Ara bé, això que "altres persones estan pitjor que tu" és sempre relatiu. El patiment que una situació li pot ocasionar a una persona o a una altra moltes vegades no es pot calibrar pel "motiu objectiu". Com et deia, és la forma de gestionar l'estrès i les emocions. Hi ha qui diu, i hi estic d'acord "que no és el que ens passa, sino el que ens expliquem a nosaltres mateixos que ens passa".
Sobre un ser estupid o intel.ligent, tampoc és tan fàcil perquè ser intel.ligent no vol dir tenir molts estudis, aprendre ràpid, tenir molta memòria, tenir bones ideesi creativitat... Hi ha la intel.ligència emocional que cada dia es demostra que té més importància... I recordo que vaig estudiar aquest tema a l'institut i una de les teories, davant la observació que un ximpanzé es va fer servir d'un pal per arribar al plàtan, que era intel.ligent perquè "s'adaptava al medi", resolent un problema amb una eina...
Espero que t'animi que et digui que penso que SI ho estàs fent bé en el moment que valores el que tens i has acudit, de tots els milers de recursos que hi ha d'haver a internet, a aquest espai de debat, perquè alguna cosa t'ha fet veure que això és fiable. I això està molt bé. També ets humild perquè respectes aquest espai i els usuaris, no deixant que la teva negativitat carregui contra tot i tots, i també intentant posar-te al lloc de moltes persones que ho passen malament al món, on demostres generositat.
Ara bé, cal que no siguis tant dura amb tu mateixa. És per això que crec que necessites una ajuda professional, que et doni les eines per treballar el teu estat emocional, et doni respostes, t'ajudi en el camí. Solucionar el que deies que "no sé, i no sé on preguntar".
I quan estiguis preparada, t'animo a que vinguis a veure'ns als companys de l'associació, persones que portem molts anys amb la malaltia de companya i que tenim les nostres experiències negatives però també les eines i estratègies per tenir el tema controlat i una vida prou plena i feliç.
Mentrestant, aquí estarem, alguns dies més encertats i alguns dies una mica menys,perquè equivocar-se no vol dir ser estúpid. Qui no actua difícilment s'equivocarà però tampoc encertarà, es quedarà igual, o pitjor, amb la frustració i el problema sense resoldre, però intentar-ho pot tenir un bon premi que seria trobar la solució!!!
Atentament
Neus