si ho dius a la feina

Jo sense cap problema per totes parts em pregunten d'una manera normal i es preocupen per mi.  

Jo ho veig una mica lluny això de treballar... Però esper-ho fer-ho i tenir bons companys, gent madura.

És una bona estratègia si et funciona.

És veritat que segons quns detalls, tot i que les persones tinguin la millor intenció, no els entendran...

Em pregunto què dieu els qui teniu "la pagueta" i esteu "en edat de treballar". L'altre dia, una noia em deia que li era difícil, que ni la familia ho veia bé, ja sabeu "tan jove"....

Bones, jo ara estic a l'atur. A les ultimes feines, per no soltar la historia, els hi deia que vaig tenir una depressió de jovenet i que cada 2 mesos vaig al psicòleg per control.
De totes maneres si alguna vegada ho explico a algú ( ja sigui companyxs de feina o amistats) evito entrar en detalls dels brots i els ingresos, crec que amb la gent que els ha passat en mi, ja ni ha prou.

Hola de nou

Neueters, aquesta conferència que dius sobre l'estigma i l'autoestigma és molt interessant... Quan serà? Jo de tota manera no hi podré anar perquè treballo totes les tardes de dilluns a dissabte. Però he vist que les penjeu al web. Espero poder-la veure ben aviat.

A la meva feina no ho sap ningú.

De tota manera, aquí tothom va molt al seu rollo. Potser ho fa que hi ha un torn de matí i un torn de tarda, ningú coincideix a l'hora de dinar. Tampoc fumo i per això sóc al.liè als descansillos d'alguns companys...

Però a la universitat sí ho vaig dir, i m'he arrepentit tota la vida...

Jo no he treballat mai a cap feina, però la meva experiència amb la gent és dolenta.

Potser és que la gent amb la que m'he relacionat és molt inmadura... Per sort tinc uns bons pares i la tieta i la iaia. La familia per mi és el més important de la meva vida.

Home, una vegada em va passar que anava a la compra amb la tieta i la iaia i una veina xafardera va començar "quina noia més guapa, bla, bla, i què fas, treballes, estudies, tens novio?

Em vaig quedar blanca...

La meva tieta va saltar: "és molt jove per complicar-se la vida amb homes, ja tindrà temps!. tenim pressa, ens tanquen al súper"

Menys mal... Va sortir del pas. Jo no se que dir... Com li dic a la gent? La tieta i la iaia em diuen que no em preocupi del que pensa de mi la "gent que no em dona de menjar".

Vosaltres com ho feu????

... què en penseu?

I qui no té feina? Els qui esteu "retirats", què dieu quan us pregunten a què us dediqueu?

Tot és ben complicat, es necessita molta seguretat en un mateix per estar tranquil, decidir què dir i com. La forma com comuniquem el que ens passa pot contribuir a l'estigma i l'autoestigma.
Sobre aquest tema en farem una conferència properament. No us la perdeu!.

Salut