uff fa 48 hores tenia el termometre al mig, ara no se si puja o baixa

Hola, gràcies per les teves paraules, potser si que som massa perfeccionistes, no sé...jo mai he tingut problemes de relació, però com tu dius hi ha persones que gaudeixen fent-te mal o enrabiant-te, potser la confiança fa fàstic i si no et saps defensar o calles perque no t'ignorin, doncs ja tens el problema a sobre.
tens raó em que ens hem d'envoltar de gent sana, gent que puguis compartir experiències.
ara me'n penediexo de no haver parat alguns comentaris que se m'han fet.
Ara, que t'he de dir que a voltes he discutit una mica entossudida encara que el tema no el dominés, i això només s'ha de fer en cas que estiguis segura i tranquil.la.
I això de dir que NO és important saber-ho fer. És difícil eh, jo veig que hi ha persones que diuen, no tinc ganes de sortir...etc...i es queden tan amples. Jo com sempre tinc ganes a no ser que em trobi fatal;)..
Fa molts anyhs em vaig comprar el llibre "Cuando digo no me siento culpable"...Hauré de llegir-lo més a fons.
seguiré els teus consells!!

vampire_nexus escrigué:Molt que em pesi, em penso que som massa perfeccionistes també.

El que vull dir, rosamaria, es que en el meu cas intento aprendre a dir no (i aquest 2 anys han estat claus) però encara continuo fent la llei del vas: omplir-me i omplir-me fins que revento. I la meva manera de reventar pot ser molt dolenta, com ja sabem tots. I em sap greu però sembla que també hi hagi persones que van burxants o viuen de fer mal... Abans pensava que no però cada vegada més veig que hi ha gente que, voluntaria o involuntariament, fan mal.

Crec que, com vaig parlar amb una amiga meva, el millor a vegades es buscar-te un grup de persones amb les que puguis comptar sense aquest entrebans i dificultats. Tú ja en tens prou amb les coses que portes endins. I espero que et donin la incapacitat perque aquestes coses de la columne són molt delicades i si vas sumant ka tens un bon pam.

Has de cuidar-te, rosamaria, i quan puguis, dóna, i quan no, no ho facis. A vegades hem d'aprendre a ser egoistes.

Espero que poc a poc estiguis millor

Molt que em pesi, em penso que som massa perfeccionistes també.

El que vull dir, rosamaria, es que en el meu cas intento aprendre a dir no (i aquest 2 anys han estat claus) però encara continuo fent la llei del vas: omplir-me i omplir-me fins que revento. I la meva manera de reventar pot ser molt dolenta, com ja sabem tots. I em sap greu però sembla que també hi hagi persones que van burxants o viuen de fer mal... Abans pensava que no però cada vegada més veig que hi ha gente que, voluntaria o involuntariament, fan mal.

Crec que, com vaig parlar amb una amiga meva, el millor a vegades es buscar-te un grup de persones amb les que puguis comptar sense aquest entrebans i dificultats. Tú ja en tens prou amb les coses que portes endins. I espero que et donin la incapacitat perque aquestes coses de la columne són molt delicades i si vas sumant ka tens un bon pam.

Has de cuidar-te, rosamaria, i quan puguis, dóna, i quan no, no ho facis. A vegades hem d'aprendre a ser egoistes.

Espero que poc a poc estiguis millor

hola, vampire_nexus, gràcies per les teves lletres.
trobo molt important aquest espai per tal de poder comunicar-nos i esplaiar-nos.
avui ja amb les gotetes per dormir estic mes tranquil.la.
acabo d'arribar d'un sopar i no sé si perquè estic més sensible, hem acabat discutint per tonteries.
millor m'hagués quedat a casa com volia fer. no m'agrada quan la gent es posa en plan agressiu i atacant per defensar-se.Serà qüestió d'evitar el personal que no accepta que no es pensi com ells?
bé, ara ja està fet,reconec que no he dominat la situació,pero també hi havia més coses a dins meu; mai se'm truca per saber com estic; cosa que jo si que faig sempre; em comporto socialment i individual quan cal i no t'entenc que segons qui no ho faci.(m'han operat fa un mes dels oïdes i tinc problemes de columna)i em dol; llavors penso que millor no moure ni un dit a partir d'ara.
pel meu caràctersempre m'ha agradat que hi hagi bon rotllu a tot arreu, estar pels que t'envolten. I no sempre es pot fer, no es pot forçar tant la màquina.
Els nadals que he passat han estat de disputes famiiars i malsentesos..
tal com em va dir la dra.nosaltres ens hem de mantenir al marge de situacions d'estres; passar una mica i cuidar-nos,saber dir que no, pero de vegades tal com dius tu, sembla que un huracà t'empeny i encara que veus que t'estàs estressant, segueixes perquè creus que tot s'arreglarà si ho fas bé..
ara estic en una situació complicada; estic de baixa per inspecció, m'estic pensant en demanar una incapacitat permanent perque veig que per la columna ja no seré mai més el que era i això m'entristei..una altra cosa serà que me la concedeixin actualment.

espero que tu també vagis endavant; segur que ens en sortim i reforçats.
podríem muntar una sortideta a un hotel 5estrelles del rotllu polsereta,segur que tornem nous!!!

hola, vampire_nexus, gràcies per les teves lletres.
trobo molt important aquest espai per tal de poder comunicar-nos i esplaiar-nos.
avui ja amb les gotetes per dormir estic mes tranquil.la.
acabo d'arribar d'un sopar i no sé si perquè estic més sensible, hem acabat discutint per tonteries.
millor m'hagués quedat a casa com volia fer. no m'agrada quan la gent es posa en plan agressiu i atacant per defensar-se.Serà qüestió d'evitar el personal que no accepta que no es pensi com ells?
bé, ara ja està fet,reconec que no he dominat la situació,pero també hi havia més coses a dins meu; mai se'm truca per saber com estic; cosa que jo si que faig sempre; em comporto socialment i individual quan cal i no t'entenc que segons qui no ho faci.(m'han operat fa un mes dels oïdes i tinc problemes de columna)i em dol; llavors penso que millor no moure ni un dit a partir d'ara.
pel meu caràctersempre m'ha agradat que hi hagi bon rotllu a tot arreu, estar pels que t'envolten. I no sempre es pot fer, no es pot forçar tant la màquina.
Els nadals que he passat han estat de disputes famiiars i malsentesos..
No es pot forçar tant la màquina, tal com em va dir la dra.nosaltres ens hem de mantenir al marge de situacions d'estres; passar una mica i cuidar-nos.
fronts...
ara estic en una situació complicada; estic de baixa per inspecció, m'estic pensant en demanar una incapacitat permanent perque veig que per la columna ja no seré mai més el que era i això m'entristei..una altra cosa serà que me la concedeixin actualment.

espero que tu també vagis endavant; segur que ens en sortim i reforçats.
podríem muntar una sortideta a un hotel 5estrelles del rotllu polsereta,segur que tornem nous!!!

petons i gràcies per llegir-me i ja, saps,aqui estem.

vampire_nexus escrigué:Bona nit, rosamaria,

Jo estic com tu ara mateix així que t'entenc i em penso que tots els que aqui estem navegant també ho entenen. L'important, crec, es que t'adonis i hagis anat a veure la teva doctora.

És molt confús sentir-te, al mateix temps, com si estiguesis en els dos plats de la balança. Penses que és impossible pero hi ets i sembla que estiguis a dintre d'un huracà que t'empeny d'un lloc a un altre i fa força per arrosssar-te cap a una banda i una altra sense noció de temps.

Jo el que faig es intentar no donar més voles de les que ja hi dono, es a dir, que si estic així no intenti tornar a pensar el per què i tota la pesca. Es com dir-te a tu mateix"d'acord, estic d'aquesta manera, és un altre periode, però no ho he de fer encara més gros". I m'ho dic abans de que vagi a pitjor i no pugui ni controlar el meu pensament. Però son poques les vegades que me'n adono.

Respecte a la tranquil.litat, et dono la raó. La de vegades que he volgut ingressar-me per estar-ho i deixar a fora els maleïts problemes. Perque és una de les coses que, a mi, personalment, més m'angoixen i que em provoquen recaigudes una vegada i una altra. A més, com tú dius, allá et poden comprendre i no has d'anar amagant, moltes vegades als que són més a prop, com et sents i allò pel que està passant.

Gràcies per explicar-no com et sents. I espero que si necesites quelcom, ens ho diguis

Un petó molt fort i, ànims. Recupera't ben aviat!

Bona nit, rosamaria,

Jo estic com tu ara mateix així que t'entenc i em penso que tots els que aqui estem navegant també ho entenen. L'important, crec, es que t'adonis i hagis anat a veure la teva doctora.

És molt confús sentir-te, al mateix temps, com si estiguesis en els dos plats de la balança. Penses que és impossible pero hi ets i sembla que estiguis a dintre d'un huracà que t'empeny d'un lloc a un altre i fa força per arrosssar-te cap a una banda i una altra sense noció de temps.

Jo el que faig es intentar no donar més voles de les que ja hi dono, es a dir, que si estic així no intenti tornar a pensar el per què i tota la pesca. Es com dir-te a tu mateix"d'acord, estic d'aquesta manera, és un altre periode, però no ho he de fer encara més gros". I m'ho dic abans de que vagi a pitjor i no pugui ni controlar el meu pensament. Però son poques les vegades que me'n adono.

Respecte a la tranquil.litat, et dono la raó. La de vegades que he volgut ingressar-me per estar-ho i deixar a fora els maleïts problemes. Perque és una de les coses que, a mi, personalment, més m'angoixen i que em provoquen recaigudes una vegada i una altra. A més, com tú dius, allá et poden comprendre i no has d'anar amagant, moltes vegades als que són més a prop, com et sents i allò pel que està passant.

Gràcies per explicar-no com et sents. I espero que si necesites quelcom, ens ho diguis

Un petó molt fort i, ànims. Recupera't ben aviat!

hola a tots

gràcies Octavi per compartir les teves lletres amb nosaltres.

em sento identificada amb el que dius

fa uns dies estic agressiva, antipatica, neguitosa: a voltes em crec superior a voltes inferior..dormo poc,menjo malament la meva gossa s'està engreixant...com no estic gaire per a ella l'alimento més; tal com fan algunes mares amb els seus nadons..
tinc ganes d'escriure, tinc ploma nova i llibretes noves, pero buides, en blanc encara.
se m'amunteguen els pensaments, les idees, les coses que he de fer i no he fet, els viatges, trucades pendents...etc..
emsento fràgil, sensible, amb ganes de fer coses noves, de canviar coses,d'estar sola, d'estar amb gent, de caminar, de planificar, d'inventar...us sona??
avui visita d'urgències: ajustament de medicació, consells d'una bona dra.un encant.
Fa dos anys i mig que vaig estar ingressada i pensava que estava tot "controlat", adormit per a sempre....que mai més tindria aquesta imaginació tant peculiar; aquest tarannà especial...
doncs he sentit por allà dins.
mentre esperava la dra. s'han despertat els malalts de curta estada i han sortit al passadís; m'han somrigut, i per uns moments he sentit que estava entre "iguals", perque he estat allà unes setmanes i mhe sentit bé al capdavall; hi havia silenci, pau..
m'ha vingut al cap una conversa amb la infermera de quan vaig estar ingressada; ella va ser qui em va transmetre que "sóc bipolar" i vaig trigar 1any a acceptar-ho i cercar l'ABC, sempre havia pensat que a part d'un trastorn,tenien dons artístiques.
això no em podia estar passant.
"els bipolars necessiteu aquest aïllament, aquesta bombolla, teniu grans potencials..sou creatius,necessiteu estar sols o amb gent igual.. .quan estiguis bé, vés a l'ABC, és un espai per a vosaltres i hi ha gent molt maca i interessant per ajudar-te".
En sortir, amb l'informe a les mans,se m'ha encongit el cor i m'han vingut llàgrimes als ulls, no m'acostumo a veure el diagnóstic...
Tenia raó, ara m'agradaria estar a dalt d'una muntanya compartint-ho "amb gent com jo".

no sé si se m'entén, feia temps que no escrivia tant, gràcies per llegir-me.

gràcies i salutacions