Presentació

Doncs ets un privilegiat!
Que et vagi molt bé

Moltes gràcies pels vostres consells. La veritat és vaig intentar portar-los a la pràctica inventant una excusa per la visita al CAP però tornant em vaig "confesar" als meus companys i al jefe. Crec que vaig fer bé, perquè heu de tenir en compte que a la meva feina hi treballem molt poca gent, i molt bona, que tenim un tracte boníssim entre nosaltres i que els companys (el jefe no) ja coneixien alguna cosa dels meus problemes... en definitiva, que crec que m'ho podia permetre i que això em facilitarà les coses si he d'anar fent alguna escapadeta al CAP. Per cert, de moment estic esperant, des de dimarts, que em donin hora per la psiquiatra, de manera que la cosa sembla que va per llarg... Ja us ho aniré explicant.
Fins aviat amics!

Suscric completament el que diu Neus que amb lo joveneta que és, dimana més sentit comú que molta altre gent. Jo et recomanaría que triis algún company de feina de confiança i l'hi expliquis el que tens. D'aquesta manera tindrás un còmplice que et servirá per compartir aquelles situacions en que tú sol no et vegis en cor d'afrontar.
Si tens altres dubtes tens el teu PSQ, aquest foro o els serveis que donem a l'ABC.

Hola Blai, benvingut.

Espero que t'adaptis bé al tractament i assoleixis l'estabilitat. Malauradament, de vegades cal provar algunes combinacions i esperar un temps a notar bons efectes.

Com que no estàs en un bon moment, entenc que estas ben sensible i algun comentari desafortunat d'algun company que no comprengui la malaltia o tingui un referent no gaire alentador et pugui tombar... Jo quan m'he trobat bé, he tingut una bona resposta al tracrtament i he començat a veure la vida amb la meva nova circumstància, he comunicat el meu "tema" a la gent propera, però quan he estat forta.

El meu consell és que no ho diguis, sempre estàs a temps si creus que les persones a les que et vols obrir valen la pena. A la feina hi ha un perill addicional i és que, a difer+encia d' amb els amics no pots canviar de companys si no t'accepten i això multipilcat per 8 hores et pot destrossar...

Lògic que no vulguis mentir i inventar-te una història. Jo tinc una idea: "tinc una mica de mal cos, prefereixo no entrar en detalls". QUè et sembla la frase? Es pot interpretar que t'estalvies els detalls escatològics jejej i ben bé és el que et passa, a un nivell emocional que sí o sí ens deixa mal cos, un cos horrible a tots.

Ja ens diràs.
Molts ànims i novament benvingut (i no només al fòrum!!!) jejeje

Hola a tothom

Us explico breument la meva situació. Tinc 37 anys, en faré 38 al maig, i pateixo des de fa molts anys oscil·lacions d'estat d'ànim que em porten de la hipomania a la depressió no molt profunda: alterno períodes d'uns 3 mesos en els que estic entre hipomaníac i eutímic amb 3 mesos més en els que vaig patint petites depressions d'unes 2-4 setmanes. No són depressions molt profundes, ja que puc seguir treballant i fent vida normal, però ho passo força malament, en especial perquè em torno molt poc sociable, pateixo una mena de regressió a problemes d'una certa fòbia social que havia tingut durant la infància i l'adolescència.

A finals de l'any passat em vaig decidir a adreçar-me a la sanitat pública per intentar tractar aquests problemes. La psiquiatra que em va visitar va fer un primer diagnòstic de ciclotímia i es va disposar a iniciar un tractament amb Valproat (Depakine). Jo li vaig dir que de moment no volia començar a medicar-me, que volia pendre aquesta primera visita com un primer contacte per saber que es podia fer i que més endavant si em decidia ja tornaria a demanar hora. En aquell moment vaig pendre aquesta decisió per un costat perquè em fa força por la medicació i per altre perquè quan vaig acabar tenint visita amb la psiquiatra ja m'havia passat l'últim període depressiu, de manera que ja no ho veia tot tan dur i tan negre... El cas és que, com era d'esperar, ara torno a estar fotut i m'he decidit a provar el tractament. Demà tinc hora amb la doctora de capçalera, ja que he de tornar a passar per ella per acabar visitant-me amb la psiquiatra. M'hauré d'escapar un moment de la feina per anar-hi i això em posa en la situació de si inventar algun mal físic com a excusa o bé "sortir de l'armari" i explicar als companys i al jefe el que em passa... I el tema de la medicació crònica, efectes secundaris, visites periódiques als metges, etc, etc, també m'angoixa força...

Fins aviat i ànims a tots i totes!